skip to main | skip to sidebar

Recortes

Lugar de opiniones, desvarios y sensaciones de uno mismo, de amigos y de algún que otro invitado ocasional. Abstenerse soliviantados y saludadores compulsivos...

domingo, marzo 12, 2006

NO SE ME OCURRE UN TITULO




Publicadas por Francesc el domingo, marzo 12, 2006

No hay comentarios.:

Publicar un comentario

Entrada más reciente Entrada antigua Página Principal
Suscribirse a: Comentarios de la entrada (Atom)

Francesc

Mi foto
Francesc
Vilafranca del Penedes, Catalunya
Ver mi perfil completo

.


Recortes anteriores

  • ►  2008 (1)
    • ►  enero (1)
  • ►  2007 (8)
    • ►  abril (1)
    • ►  marzo (4)
    • ►  febrero (1)
    • ►  enero (2)
  • ▼  2006 (94)
    • ►  diciembre (15)
    • ►  noviembre (11)
    • ►  octubre (13)
    • ►  septiembre (3)
    • ►  agosto (4)
    • ►  julio (2)
    • ►  junio (8)
    • ►  mayo (8)
    • ►  abril (8)
    • ▼  marzo (16)
      • ¡ Woop !
      • LA SUBLIMIDAD Y EL MERCADO
      • Ya ni eso...
      • Parece una buena noticia
      • Camino...
      • 17 de Marzo, San Botellón
      • Barcelona. -- El tanatorio de Sant Gervasi (Barcel...
      • LOS OLORES DE LUZ
      • NO SE ME OCURRE UN TITULO
      • LA PARTE GRAFICA
      • CASI PRIMAVERA
      • EL ANIMO DE LA NIEBLA
      • FRUSTRACION
      • EL SENTIDO DEL HUMOR DE CUSTARDOY
      • ¡ Puag !
      • "Además el ex-guardaespaldas afirma que “Ana Obreg...
    • ►  febrero (6)

Otros rincones

La Comunidad en MSN, blogs de amigos y fotos, para ir de visita de forma educada.

.....................................

.....................................

El inici de tot plegat...

Pendent d'un rellotge, més enllà del record d'una ombra... així em trobava quan em va arribar un correu. "Recull-me al camí" -deia. Com puc portar amb mi qui vola en una altra direcció? De vegades sento que tot penja d'un fil prim, tan lleu que es trencarà al menor xoc, fins i tot amb un buf que surti d'uns llavis que pronunciïn contundents, o que callin amb el silenci més eloqüent. Aquesta vegada vaig sentir que el fil es transformava en soga: gruixuda, resistent... i em vaig aferrar a ella amb un somriure i el desig d'arribar a l'altre extrem. I vaig sortir, com tu em vas demanar, i vaig descobrir rostres coneguts, i et vaig llegir a tu... He vist el teu rostre, i m'he assossegat, malgrat tot romandré per aquí un temps (el que potser no puc perdre), perquè aquesta vegada elegeixo jo, com a propietària dels meus sentiments; perquè si hi ha libertad...podré respirar un aire diferent, diferent del que ja em cremava per dins... Una salutació és per a tu, perquè teva va ser la mà que es va estendre, i meus són els nusos que he esquivat per arribar fins aquí.

El inicio...

Pendiente de un reloj, más allá del recuerdo de una sombra... así me encontraba cuando me llegó un correo. "Recógeme en el camino" -decía. ¿Cómo puedo llevar conmigo a quien vuela en otra dirección? A veces siento que todo pende de un fino hilo, tan leve que se romperá al menor choque, incluso con un soplido que salga de unos labios que pronuncien contundentes, o que callen con el silencio más elocuente. Esta vez sentí que el hilo se transformaba en soga: gruesa, resistente... y me aferré a ella con una sonrisa y el deseo de llegar al otro extremo. Y me asomé, como tú me pediste, y descubrí rostros conocidos, y te leí a ti... He visto tu rostro, y me he sosegado, a pesar de todo permaneceré por aquí un tiempo (el que quizá no puedo perder), porque esta vez elijo yo, como dueña de mis sentimientos; porque si hay libertad...podré respirar un aire distinto, diferente al que ya me quemaba por dentro... Un saludo es para ti, porque tuya fue la mano que se extendió, y míos son los nudos que he sorteado para llegar hasta aquí. . . . . . .

Guest star

Guest star
A veces su nombre es Scoldingclown y en ocasiones Nieve, se llama Esther y generalmente está por casa.

At the beginning..

Hanging on a clock, further over the memory of a shadow, That’s how I was feeling when I got an email....`pick me up on the way`- he said- How can I take with me who flies in a different direction? I sometimes feel everything is hanging by a fine thread, so light that it can be broken by the least shock, even a blow falling from your lips saying convincing words, or keeping quiet because of the most evident silence.... I felt this time the thread became a rope: resistant and thick....I clung to it with a smile and wishing to get to the othe end. I came out, as you ask, and I found known faces, I read you.... I have seen your face and it made me feel calm. I´ll remain here for a while ( time which I shouldn’t waste) because I choose this time as the owner of my feelings; `cause if there is freedom I could breath a different air, different from that one burning inside. A greeting is for you because you reach out your hand, and those are my ties which I have avoided up to now.

Mirando al futuro

Mirando al futuro
Olimpia

Celebres

 
Powered By Blogger